Acompanyament i orientació
de parella i individual
Fa temps que les mirades són tèbies. Recordes aquella llum als ulls de la teva parella? Potser s’ha anat apagant: el cansament, les presses, els horaris, dormir poc, menjar malament… o una mica de tot.
Totes les grans històries d’amor són, d’alguna manera, grises la major part del temps. Però ningú no ens ensenya a ballar els grisos. Ningú no ens explica que la immensitat d’una història d’amor està teixida de moments senzills, quotidians i, si s’ha fet prou bé, serens. Hi ha pau i plaer en això. Potser fa temps que us heu perdut la pista, o que simplement us dieu que teniu poc temps per dedicar-vos.
Quan vau començar a sortir junts, us imaginàveu la vostra història tal com la viviu ara? Què ha passat pel camí?
No permeteu que la rutina s’empassi l’entusiasme d’estar junts, ni que els desacords que arrossegueu des de fa anys continuïn minant una cosa per la qual heu lluitat tant. Una parella és un dels regals més grans que tenim. T’atreveixes a continuar lluitant per ella? La tries de nou? Saps què fer per triar-la cada dia i que se senti estimada?
Potser fa temps que no us asseieu a parlar sense un mòbil damunt la taula, i les converses s’han anat quedant en allò pràctic: els horaris, la compra, el que falta a la nevera. Els passa a gairebé totes les parelles, i té solució. Allò que un dia us va fer triar-vos continua aquí, més callat, esperant que li torneu a fer lloc. Us acompanyo a trobar-ho i a tenir-ne cura, perquè torni a ser el primer i deixi de ser el que queda quan sobra una estona.
Si no estàs ordenat per dins i per fora, és molt difícil que les coses vagin bé a mitjà i llarg termini. Potser saps què és el que no funciona, o potser no. Però gairebé segur que no tens gaire clar com canviar-ho; si no, ja ho hauries fet.
De vegades carreguem massa històries, durant massa temps i sense ningú amb qui compartir el pes. Et puc ajudar a deixar anar l’excés d’equipatge amb què viatges i a tornar a un ordre natural que et retorni primer la pau i després l’alegria. O que, com a mínim, disminueixi la confusió que sol acompanyar una vida desordenada. Les prioritats de vegades són clares i de vegades no. T’hi ajudo, i veuràs com la resta arriba més suau i es va posant a lloc a poc a poc.
Miro la persona sencera, mai per parts. Soc poc amiga de les fórmules universals i molt amiga de la humanitat: de les històries que hem viscut i, sobretot, de les que ens queden per viure, que són la gasolina del present.
Tot això passa, a més, dins del teu cos. Un cos que batega, que respira, que es tensa abans d’hora, que tremola, que de vegades es bloqueja. Potser et dius que no pots fer una cosa o una altra, i no és que no puguis: és que portes massa tensió acumulada durant massa temps, massa silencis travessats que no has pogut explicar a ningú. Tot això crea patrons que ens posen en alerta davant del que és dolent i també davant del que és bo, perquè de vegades el nostre sistema aprèn a defensar-se de tot allò nou, encara que sigui bo. Es pot recuperar la tendresa per tu, pel teu cos, per la teva vida. Tornar a vibrar, a sentir plaer i ganes.
M’interessa la teva història, la que fa que tu siguis tu i no una altra persona. La que et conforma i, d’alguna manera, t’abriga, o et desabriga i et deixa a la intempèrie, amb la sensació de no tenir recursos per al que porta cada dia. De vegades arrosseguem desarrelaments de la pròpia història familiar, baralles, coses que no hem triat però que hi són. Necessitem mirar-les acompanyats, de la mà, per poder ordenar-les, deixar-les anar o abraçar-les, i retrobar-nos amb qui som des d’una altra alçada i una altra perspectiva.
Les històries que hem viscut i les que volem viure no diuen només qui hem estat. Diuen també què hem volgut, què ens ha importat, què vam deixar pel camí i volem recuperar, què no hem parlat i volem construir. Sempre amb l’altre, perquè sols estem incomplets.
I tinc vocació per allò senzill, per allò quotidià, per les petites coses que fan la vida bonica i clara i ens teixeixen per dins: els llibres, la natura, els dies corrents en què agafem algú de la mà o fem aquella trucada pendent. Allà passen totes les coses que de veritat importen.
Hi ha converses que no hi caben, entre setmana, entre la rentadora i l’últim correu del dia. Aquesta n’és una. Busqueu una estona sense rellotge, potser un diumenge al matí, amb alguna cosa calenta entre les mans, i seieu l’un al costat de l’altre a respondre set preguntes sobre la vostra vida de cada dia: com es desperten els vostres dies, què passa al voltant de la taula, què feu amb els silencis.
Ningú no la corregeix ni la puntua. Serveix d’excusa per mirar-vos amb atenció, per descobrir en què coincidiu i en què no, i per escoltar com anomena l’altre allò que tots dos esteu vivint. De vegades n’hi ha prou amb una pregunta ben feta perquè aparegui, després de molt de temps, una conversa de les que deixen empremta.
Al final us espera una carta meva, pensada per a l’estació que esteu travessant, amb una lectura que us acompanyi i un gest petit per a aquesta mateixa setmana. I si ara el que toca és fer-la tot sol o tota sola, també està escrita per a tu.
És una lectura orientativa: no és un diagnòstic ni substitueix una atenció professional. Les vostres respostes no surten del navegador i no es desen. Només si demaneu la carta per correu s’envien l’adreça i el nom de la vostra estació, per poder-vos-la fer arribar.
Si et ve de gust continuar, pots rebre la meva carta de tant en tant o escriure’m perquè en parlem.
Elisabet
Desa la teva carta
Perquè no es quedi a la pantalla: te l’envio al correu, o la pots imprimir i tenir-la a mà, a la tauleta de nit o a la porta de la nevera.
Subscriure’m a la carta Demanar una primera conversa
Aquesta és una lectura orientativa, no un diagnòstic, i no substitueix una atenció professional.
Quan una parella travessa la porta, gairebé sempre porta una mateixa història explicada a dues veus que no acaben de coincidir. Jo no hi soc per decidir qui té raó. M’assec amb tots dos, escolto les dues versions i, sobretot, escolto el que passa entre vosaltres mentre parleu: qui abaixa la mirada, en quina frase s’endureix la veu, quan apunta, gairebé sense voler, un somriure dels d’abans.
A partir d’aquí anem desembolicant el fil. D’on surten aquestes discussions que tornen una vegada i una altra com un disc ratllat, quines ferides antigues es desperten en cadascuna, què necessita cadascú per sentir-se estimat a la seva manera. I busquem, amb la mateixa serietat, el que continua viu: la complicitat que es va quedar adormida, l’humor, la tendresa dels primers anys, que poques vegades desapareixen del tot.
La feina no es queda a la sessió. Us endureu a casa gestos concrets per a la taula, per a l’hora d’anar a dormir, per al diumenge a la tarda, perquè és en aquests llocs tan corrents on una parella torna, dia a dia, a triar-se.
Hi ha moments en què la vida demana aturar-se i mirar el mapa. Una etapa que es tanca i una altra que no s’acaba d’obrir, un cansament que ja no es cura amb vacances, o aquella sensació difusa de viure amb el pilot automàtic, complint amb tot i sense habitar res.
Quan l’acompanyament és només per a tu, comencem pel que és més proper: el teu cos, les teves nits, la teva manera de menjar i de moure’t, els llocs on se t’acumula la tensió. Sembla poca cosa, i és el terra sobre el qual s’aixeca tota la resta. Després, amb calma i sense judici, entrem en la teva història: el que vas rebre, el que et va faltar, el que vas aprendre a callar per tirar endavant i potser ja no cal que continuïs callant.
A poc a poc torna l’ordre, i amb l’ordre arriben coses que semblaven llunyanes: dormir en pau, dir que no sense culpa, gaudir d’una tarda sense mirar el rellotge. De vegades algú comença tot sol i, amb el temps, convida la seva parella a afegir-s’hi. Altres vegades passa al revés. Les dues portes són sempre obertes.
Per a mi, escriure és una altra manera d’acompanyar. Crec que la bellesa cura l’ànima i que hi ha coses que només s’entenen llegint a poc a poc, en veu alta o amb algú al costat. D’aquesta convicció neixen aquests treballs.
La carta
Una carta que arriba de tant en tant, sense pressa i sense estridències. A dins hi trobaràs lectures que m’han acompanyat, idees per pensar a dos i gestos senzills per tenir cura de casa teva, del teu cos i de la teva parella entre setmana.
Pòdcast
Converses pausades sobre l’amor, el cos i la vida de cada dia. Molt aviat.
Llibres
Ja publicat, amb el segell MarzoBlanco: Regazo, silencio y cuerpo (en castellà), un material per a parelles pensat per llegir-vos l’un a l’altre en veu alta, a poc a poc, deixant que les paraules facin la seva feina entre tots dos.
I uns quants llibres més en camí, escrits des de la mateixa idea de fons: que la vida quotidiana, ben mirada, és el lloc on es juga gairebé tot.
Soc l’Elisabet, esposa i mare del Roger i de l’Alba. Fa divuit anys que acompanyo persones i parelles, i en aquest temps he après a desconfiar de les receptes i a confiar molt en les persones. La meva formació integra la psicoteràpia breu, el treball somàtic i el treball amb la història familiar: maneres diferents d’escoltar que, juntes, permeten atendre alhora el que es diu, el que el cos guarda i el que ve de lluny.
Tot això ho poso al servei de l’orientació: una mirada que s’atura en tot el que hi ha de bo en tu, que és moltíssim, i que des d’aquí t’ajuda a entendre’t i a continuar formant-te com a persona i com a parella.
També tinc experiència en direcció estratègica de projectes. D’aquell món me’n vaig endur una cosa que avui trobo preciosa: el costum de mirar un sistema complex en conjunt abans de tocar-ne cap peça i de buscar un ordre que se sostingui en el temps. Una parella, una casa, una vida són sistemes així de delicats.
I casa meva continua sent, cada dia, la meva millor escola. Allà comprovo que l’amor es cuida amb coses petites i que ningú no ho fa a la perfecció.
Si has llegit fins aquí, alguna cosa de tot això t’ha tocat. Potser encara no saps gaire bé què demanar, i ja està bé així: no cal portar les paraules ordenades. Escriu-me com et surti, amb el que tinguis ara mateix. Llegeixo cada missatge amb calma i responc jo, personalment.
Si ets professional de la psicologia o de la medicina, formes part d’una institució o d’un centre, o prepares un contingut per a un mitjà de comunicació, també m’encantarà llegir-te. Col·laboro de gust quan hi ha una mirada compartida.