Crec que la vida en parella, i també la vida d’un mateix, es juga gairebé sempre en allò petit. En la manera de donar-se el bon dia. En qui s’aixeca a posar la cafetera. En si aixequem la vista del mòbil quan l’altre ens explica com li ha anat.
Els grisos són els dimarts
Els grisos són la llista de la compra enganxada a la nevera. Les nits que un es queda adormit al sofà amb la tele encesa. Les converses que comencen amb «has trucat al lampista?» i s’acaben aquí. Vam créixer amb la idea que l’amor eren els focs artificials, i quan arriba la vida de cada dia, amb els seus horaris i el seu cansament, pensem que alguna cosa s’ha trencat. Moltes vegades no s’ha trencat res. Simplement ha arribat la vida quotidiana, i ningú no ens va explicar què fer-ne.
El que es gasta sense que ningú ho decideixi
Una parella es construeix amb coses petites: el primer cafè del matí, la manera de dir el nom de l’altre, les bromes que només entenen dos. Amb els anys i les presses, aquestes coses es gasten sense que ningú ho decideixi. Gairebé sempre continuen aquí, més callades, esperant que algú els torni a fer lloc.
Ballar els grisos
Ballar els grisos és aprendre a trobar la música en allò que es repeteix. El cafè que algú et deixa fet sense que l’hi demanis. La mà a l’esquena quan us creueu a la cuina. La broma de sempre, que després de tants anys encara us fa riure. Res d’això no surt a les pel·lícules, i tanmateix és d’això que està feta una vida en comú.
El cos ho sap abans que nosaltres
Quan anem esgotats, els grisos pesen i tot sembla costa amunt. Quan descansem una mica, aquests mateixos grisos, de vegades, brillen. Per això gairebé sempre començo per aquí, pel cos i pel ritme dels dies, abans de parlar del que va malament. Dormir millor, menjar amb calma, sortir a caminar: sembla poca cosa, i és el terra sobre el qual se sosté tota la resta.
Un gest per a aquesta setmana
Cada nit, abans d’anar a dormir, explica a la teva parella un gris d’aquell dia que, mirat amb calma, tenia alguna cosa de llum. Només un, sense adorns. Si ara estàs en un altre moment de la vida, apunta’l en una llibreta. Al cap d’una setmana, rellegiu el que us heu dit o rellegeix el que has escrit.
Una lectura
Les petites virtuts, de Natalia Ginzburg. Un llibre breu, d’assajos sobre la vida domèstica, l’ofici i els afectes, escrit amb una senzillesa que desarma. Per llegir a poc a poc, una mica cada nit.